ON ÉS LA VERITAT?.........ALGÚ ESTÀ PENSANT EN SANT PERE?

A només vuit mesos de les passades eleccions municipals el nostre poble es veu sotmès a una crisi sense precedents. Crisi política, de representació i de gestió econòmica.

El govern de Sant Pere de Vilamajor, en minoria, només s’ha preocupat dels seus propis sous, d’intentar amagar la realitat econòmica del consistori i de les lluites internes del grup de CiU (l’alcalde a una banda i els seus regidors a l’altra).

També teníem el “ronronyeig” que els tres regidors de CiU i ERC-RCAT tenien una entesa per aconseguir fer fora de l’alcaldia al Sr. Josep Mª Llesuy.

Davant aquesta paralització, i mentre tots els grups corren a intentar quadrar les travesses per formar govern, ISP convoca una reunió amb la resta de grups (excepte CiU) per proposar un govern de concentració, un govern on els 11 regidors del consistori concentrin esforços per tirar Sant Pere endavant, tots amb un únic objectiu: SANT PERE.

Considerant els esdeveniments dels dies següents, sembla que no estaven gaire per la feina i que s’estimen més anar cada un a la seva.

Dos dies després el Sr. Llesuy havia salvat la situació gràcies a que l’assemblea de CiU el ratifica, desautoritzant els tres dimissionaris, i fent públic el pacte signat amb GISP. Aquest pacte s’escenifica, tres dies després, el dilluns 30, amb la resolució d’alcaldia que anomena al Sr. Joan Bosch i al Sr. Gabriel Ezquerra primer i tercer tinents d’alcalde. A la mateixa resolució redistribueix les carteres donant responsabilitats de govern al Sr. Bosque i relega als tres regidors dimissionaris del seu partit. La segona tinència d’alcaldia continua en mans del PSC que les veu passar sense mullar-se.

CRISI TANCADA?

Doncs no; ben al contrari, aquest mateix dilluns 30 es revifen les carreres amunt i avall i les reunions i intrigues polítiques dels regidors dimissionaris buscant suports per aconseguir un govern alternatiu. Asseguren que tenen la carta de dimissió del Sr. Llesuy.

Efectivament, dimarts 31 de gener al migdia, l’alcalde fa pública la seva renúncia, tant de les funcions de govern com de l’acta de regidor. Això provoca que el primer tinent alcalde - acabat d’estrenar - Sr. Joan Bosch, de GISP, passi a ser alcalde accidental.

• Què va passar del divendres 27 fins el dilluns 30?
• Què es va dir en la reunió del diumenge, 29?Qui hi havia? L’alcalde, el Sr. Martí i...?
• Quines pressions ha rebut l’alcalde per dimitir, justament, tres dies després d’haver estat ratificat pel seu grup?
• Quins són els motius reals d’aquesta dimissió?
• Serà, potser, que hi ha draps bruts que ens volen tapar?
• Tant greus són?
• I si hi són, quins són?
• I si hi són, són denunciables?
• I si hi són, hi ha responsabilitats pels implicats?
• Les cares visibles són clares, però qui més hi ha al darrere?
• Qui més va assistir a la misteriosa reunió del 29?
• Què hi té a veure?
• Què hi té a guanyar, en tot aquest tripijoc?

La conxorxa sembla que ve de lluny, tots sabem que amb la ratificació i consolidació del seu poder, ell, el Sr. Llesuy no hagués deixat l’alcaldia. Tots coneixem el seu tarannà!

Sembla que en aquesta gran “timba” política existeixen bases amagades que els perdedors no volen que es vegin, i per això es retiren de la partida i els guanyadors ara tampoc volen mostrar i diuen que anaven de “farol”.

Després de la desolació, arriba la reconstrucció, i el dia 3 de febrer es fa el ple extraordinari on es dóna compte de la renúncia de l’Alcalde i de la incorporació de la nova regidora de CiU, la nº 9 de la llista. La 9!; però, què ha passat entre el 4 i el 9?????

I per acabar d’arrodonir la reconstrucció, el 16 de febrer, es fa públic un pacte entre els dimissionaris regidors de CiU (encapçalats pel Sr. Artalejo) i ERC-RCAT, tot mantenint l’incondicional suport del PSC.

• Però, què se n’ha fet del pacte de CiU i GISP de la setmana anterior?

Pel que sembla queda en un no-res, perquè ara per ara no se’l veu per enlloc al GISP dins del nou pacte.

• Qui manega els fils? CiU, el Sr. Artalejo o hi ha més gent oculta sota d’aquests?

Com pot ser que es faci un pacte amb un grup polític i al cap de pocs dies es faci un altre pacte amb altres grups polítics, deixant de banda l’anterior?

• A què s’està jugant al nostre poble?

Les ambicions personals dels actors, les ganes d’entrar-hi, el desig de estar dins és tan fort que en tot moment estan deixant de banda el més important, allò pel que van ser escollits: SANT PERE.

Doncs ISP, tot i haver estat convidat pel Sr. Artalejo a formar part d’aquest nou pacte, continuem defensant que no és moment per lluites intestines entre diferents bàndols, que la única manera de salvar ST. PERE és anar tots junts, fer un govern de concentració on tots, els 11 regidors, ens oblidem de Sigles i de ideologies i unim esforços per sortir de la difícil situació que tenim.

ISP continua defensant que si hi ha roba bruta s’ha de treure del cistell. Volem la veritat de tot plegat, tant dels esdeveniments de l’últim mes com de la gestió global de la darrera legislatura i si de tot això se’n derivés alguna responsabilitat, que s’actuï en conseqüència i s’exigís.

Resumint, quina és la situació actual?:

Un ajuntament governat de forma accidental per GISP, CiU i PSC i una oposició formada per ERC-RCAT i ISP, però amb aquest últim pacte, GISP està però no està i ERC-RCAT no està però sí.

Quin embolic!!!!!. I SANT PERE?. I a qui l’importa Sant Pere!

Com quedarà tot plegat?

Doncs pels indicis sembla que, CiU (o el Sr. Antalejo i el seu grupet) més ERC-RCAT i PSC governant, GISP expulsat i ISP a l’oposició, tal com va decidir si no es fa un govern de concentració.

Amb tots aquests moviments,

• Què farà CiU?
• Donarà suport els seus actuals regidors?
•  Prendrà mesures disciplinàries i es quedarà sense representació al plenari?

• Què farà el Sr. Artalejo i el seu grupet?
• Continuaran a CiU?
• Aniran al grup no adscrit?

• Què farà ERC-RCAT?
• Mantindrà tot el que va dir quan estava a l’oposició?
• Farà el mateix que la seva formació a nivell nacional, que un cop al poder els hi entra una amnèsia total?

• Què farà ERC-RCAT si CiU fa fora del partit als seus regidors?
• Mantindrà el pacte amb els “trànsfugues”, en contra del que tenen estipulat a nivell nacional tots els partits polítics?

Amb tot això, fins al proper dijous 23, que es farà el ple per a l’elecció del nou alcalde, pot passar de tot. Potser tindrem nous capítols d’aquesta versió local de “Nissaga de Poder”.

Els escenaris són diversos i molt interessants i tots ells donen molt en què pensar.

Per finalitzar, tot el que hem dit no fa més que reforçar la nostra manera d’entendre la política:

Mai direm res que no es pugui fer, ni farem res que no es pugui dir.

NOTA DE PREMSA

ISP-ICV-E. Sant Pere de Vilamajor. 1 de febrer 2012

A només vuit mesos de les passades eleccions municipals el nostre poble es veu sotmès a una crisi –la paraula de moda– sense precedents. Crisi política, de representació, que s’afegeix a la crisi de gestió econòmica que tant nosaltres com altres grups de l’oposició havíem advertit i denunciat.

Que nosaltres en tinguem memòria mai no havia passat que un govern, com qui diu nou de trinca, es veiés dinamitat des de dins –des de fora és natural i saludable que hi hagi oposició– pels mateixos que l’havien de garantir. On és ara la coherència del programa de CiU i del flamant equip humà que l’havia de tirar endavant? Què se n’ha fet del seu projecte per a Sant Pere de Vilamajor?

L’espectacle que el sr. Llesuy i els seus ens han donat aquests darrers mesos ha estat –per dir-ho de manera suau– vergonyós: ganivetades per l’esquena, maniobres per assolir el poder, pactes o intents de pacte realitzats amb nocturnitat i traïdoria, gestos autoritaris inútils i destinats al fracàs… No sabem què en pensa la direcció comarcal de Convergència –la local ja fa temps que està desapareguda– però imaginem que deuen estar ben astorats. Tant com ho està la gent de Sant Pere sigui o no votant del seu partit. La mateixa “sortida de la crisi”, amb la dimissió final de Llesuy –seguida de les lluites internes per a decidir qui serà el 4rt regidor– i el gairebé segur pacte de govern amb ERC-R i PSC, és el símbol del fracàs i la impotència.

D’entrada hi ha una cosa que no s’entén. Com és possible que un partit com el PSC s’avingui a aquesta pantomima? Com és possible que un partit que se les dona de seriós s’avingui a fer de “palanganero” d’una coalició amb CiU i ERC-R? Amb quin programa? Amb quins objectius? El PSC no s’hauria de comportar com aquell nen que, posat en l’atzucac d’haver de triar entre el pare i la mare, diu que se n’anirà amb el que es quedi la Wii.  Lamentable. Els votants del PSC no s’ho mereixen. En fi…

Però es que encara hi ha una cosa més greu. A qui pensen fer alcalde? Al número dos de CiU que ha encapçalat l’oposició al senyor Llesuy? A canvi de què? D’adjudicar-se el sou generós que el dimissionari li havia promès? És aquesta la “regeneració democràtica” que pretén aconseguir ERC-R? O potser seran ells que tindran l’alcaldia? I llavors, recordaran les mocions que defensaven des de l’oposició? Massa interessos particulars, massa ganes de tocar poder, massa ambició personal i molt poc –per no dir gens- esperit constructiu. Per sort no són a temps de construir-nos un aeroport al municipi! Per sort no hi ha sòl suficient per un casino tipus Las Vegas!

Però hi ha alternatives. Hi ha alternatives si deixem de banda interessos mesquins i som generosos. Nosaltres en vàrem proposar una i pel que ens va semblar, el grup d’Esquerra hi estava força d’acord: un govern de concentració. Un govern format per tots el partits amb representació a l’Ajuntament,  –per sort aquesta vegada, no hi ha PP ni Ciutadans, com a mínim obertament– que tingui com a objectiu pactar un programa realista i auster per tal que l’Ajuntament no entri definitivament en fallida, tot garantint, al mateix temps, les partides pressupostàries que més afavoreixen a la majoria.

Una alternativa completament d’acord amb el programa d’austeritat i realisme amb el qual ens vàrem presentar a les passades eleccions municipals i que, malauradament, només ens va reportar un regidor. 

Potser perquè ens agrada més que ens venguin fum? Tant se val, seguirem picant pedra. Els murs, tard o d’hora, acabaran caient.

Una cosa més. Facin qui facin alcalde, pactin els grups que pactin i decideixin el programa que vulguin, des d’ISP-ICV-E farem l’oposició constructiva i lleial que hem fet sempre. La nostra representant, Lola López, participarà activament –si ens deixen– i escoltarà el que es proposi des del nou equip de govern per traslladar-ho al grup. ISP-ICV-E analitzarà les propostes i es pronunciarà a favor o en contra, d’acord amb el seu programa i d’acord amb allò que a parer seu, afavoreixi la governabilitat i el progrés del municipi i la seva gent. Amb millor o pitjor encert sempre ho hem fet així, debatent i prenent decisions amb el màxim de consens possible. Un mètode que volem ampliar obrint els debats a totes aquelles persones que estiguin interessades en el futur del nostre poble i el seu bon funcionament.

Reforcem la nostra manera d’entendre la política:

Mai direm res que no es pugui fer, ni farem res que no es pugui dir.

NOTA DE PREMSA

Arrel de la ruptura interna del grup municipal de CiU en aquests moments, la qual ha portat a la paralització total de l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, ISP-ICV-E va reunir, ahir dimecres, a tots els grups politics del consistori excepte CiU. ISP-ICV-E dins la seva política de transparència i participació, va plantejar el projecte de crear un govern de concentració que permeti activar de nou la gestió municipal.  La intenció de la reunió, com ja s’havia plantejat altres vegades, era la de posar sobre la taula les accions en les que hi ha consens, per començar, després de vuit mesos de disputes internes, a treballar conjuntament per resoldre qüestions que afecten el poble i no el lideratge de la casa consistorial. ISP-ICV-E no donarà el seu suport a cap bàndol, només participarà en una acció de govern de concentració per tirar el poble endavant.

DESPRÉS DEL 22M... REFLEXIONS

En general, els resultats electorals sempre s'intenten justificar. Tothom guanya l'endemà de les eleccions. A Sant Pere no ha estat així. Una mica tots hem perdut. CiU, que demanava un ampli suport per no haver d'estar amb socis de govern tan poc seriosos com els de aquesta legislatura. No li ha sortit del tot ben perquè necessitaria pactar amb algú per governar amb una majoria còmoda. GISP, que amb una gran campanya de màrqueting i bons resultats, no pot materialitzar la seva il·lusió. ERC-Reagrupament, que es presentava com a alternativa i no li han sortit els nombres. El PSC, que aspirava a uns resultats molt millors. El PP, que s'ha quedat sense representació i el regidor actual no ho entén, quan el PP va de pujada a tot arreu. I per descomptat ISP-ICV, que l'objectiu és evident que no era estar en l'oposició sinó sumar per poder conformar un govern d'esquerres. Els resultats no han fet possible aconseguir aquest objectiu.
Hem estat els primers a fer pública nostra decisió. Després d'analitzar els possibles escenaris, per principis ideològics i programàtics, per coherència amb la campanya, i per honestedat amb nosaltres i els nostres votants, no podíem donar el nostre suport a cap dels grups més votats.
Amb GISP no tenim afinitat ideològica i la programàtica és tan baixa que no justificaria un acord de govern.
Amb CiU hem tingut una experiència inoblidable. En el 2007 vam dir que pactaríem amb qui incorporés un gruix del nostre programa. El Pacte de Govern que va portar a l'alcaldia a CiU era una còpia del nostre programa. Però hem après que això no és garantia de res. Al setembre del 2008 vam trencar el Pacte perquè se'ns passaven pel folro el programa, les competències, el treball...
Curiosament ningú va posar preu al desenvolupament d'aquell programa, ara hem vist com es quantificaven en uns 5 milions d'euros les nostres propostes electorals. No han fet el mateix amb les propostes d'altres grups.
Hem sofert insults, desqualificacions, (recordeu aquell Parlem, fulla informativa de CiU, on se'ns tractava de carronyers, inútils, etc). Han trepitjat els nostres drets democràtics, han coartat la nostra llibertat d'expressió, ens han pressionat per que canviéssim escrits, ens han negat informació, han posat mil pals a les rodes perquè no féssim la nostra tasca de control i fiscalització.
Ara , en la ronda de converses amb tots els grups polítics, CiU també ha volgut parlar amb nosaltres. La proposta del seu cap és iniciar la nova legislatura amb un altre tarannà. Amb rivalitat política però aparcant tot l'altre.
Senyors, estarem encantats que es comportin com a persones, que facin com cada membre del nostre grup. Per sobre de tot som ciutadans de Sant Pere, gent participativa, integrada en els assumptes públics, lúdics, que sabem separar i que mai hem perdut el respecte a ningú per diferències polítiques.

AGRAÏMENTS I ACLARIMENTS

Volem agrair la vostra participació en aquest procés electoral, especialment en la situació actual de desencís general sobre l'efectivitat de la democràcia.
Donem especialment les gràcies a les persones que han confiat i han donat el seu suport al projecte  presentat perISP-ICV- Entesa. La suma d’esforços ens ha fet pujar en número de vots i ens hem quedat a un no res d’assolir el segon regidor.
La relació de forces resultant  obre diferents possibilitats per establir el nou govern de Sant Pere. Donat que hi ha rumors al carrer, potser malintencionats, que poden desestabilitzar possibles acords, volem fer pública la nostra decisió; NO PACTAREM AMB CAP FORMACIÓ DE DRETES,  NOMÉS AFAVORIREM UN GOVERN D’ESQUERRES. Ho vàrem dir en campanya, ho vam declarar a la premsa, en l’entrevista al cap de llista, i la nostra postura continua sent la mateixa.
Els resultats electorals fan que les esquerres no sumin majoria per assolir el govern. Mantenim la nostra decisió de no pactar amb CiU. 
En el cas de la formació GISP, sense color polític definit, no pactarem perquè les nostres trajectòries en aquesta legislatura que finalitza no han estat, ni de bon tros, coincidents. En temes claus pel poble (  POUM, Sala Polivalent, Ordenances Fiscals...) hem mantingut criteris i decisions totalment oposades. L’afinitat programàtica és molt baixa, tan baixa que fa inviable  un acord amb GISP.
ISP-ICV-Entesa hem pres la decisió de treballar per tots des de l’oposició. De manera constructiva, aportant les nostres idees, la nostra il·lusió, les línees de programa , per millorar la gestió pública, el nostre entorn i la qualitat de vida dels ciutadans de Sant Pere.

PROGRÉS O... ENDEUTAMENT ?

Al setmanari “L’actualitat” del 28 de gener de 2011, en relació a la Sala Polivalent l’alcalde diu: “...i l’Ajuntament podrà completar la inversió, apunta, gràcies a que el de Sant Pere és un dels municipis als que s’ha permès endeutar gràcies a les mesures econòmiques adoptades en els darrers anys.”
És evident que es refereix a l’acurada gestió econòmica feta pel govern anterior de Independents-ERC + PSC. Vam rebaixar el deute de 800.000€ a uns 30.000€.
Quina ha estat la “fantàstica” gestió d’aquest govern? Fem un petit recordatori. L’any 2007 amb només sis mesos de govern es tanca l’exercici amb més de 300.000€ de deute. L’any 2008 el deute és dispara a 1.200.000€. Al 2009 estem de sort, i després d’incorporar al pressupost l’avançament del cànon de l’aigua d’un bon grapat d’anys, per valor de 1.000.000€, el deute només s’eleva a 700.000€. Què hagués estat de nosaltres sense aquest preciós milió!! Per arrodonir aquesta “impecable” gestió, el pressupost del 2010 es quadra amb un crèdit a llarg termini per més de 1.500.000€.
Per això volem agrair de tot cor a l’alcalde les seves declaracions, el reconeixement implícit que fa a la nostra tasca. Sense la nostra neteja l’ajuntament no hagués pogut endeutar-se de nou, i no es podria realitzar el seu gran somni: la Sala Polivalent.

ON SON LA PARTICIPACIÓ I LA TRANSPARÈNCIA?

Sistemàticament anem a l’ajuntament varis cops per setmana. Demanem els registres d’entrades i sortides, seleccionem la documentació que ens interessa per fer la nostra tasca, la demanem i després passem a recollir-la per fer el seguiment de l’acció del govern.
Al revisar els registres d’entrada a l’ajuntament a principis de gener vam veure un document que venia de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat amb la curiosa lectura de “guardar”.

 Demanen el document verbalment i com que no ens el donen el demanem per escrit.
Ens responen per escrit que és tracta d’un informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Aleshores ja sabem que és tracta d’un informe sobre el POUM.
No cal ser gaire espavilat per deduir que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat ha suspès l’aprovació definitiva del POUM. En cas contrari hagués faltat temps perquè ens convoquessin a un Ple Extraordinari per aprovar-ho definitivament. 
 Com ja és practica habitual d’aquest govern, una vegada més, se’ns nega el dret a l’ informació. No volem cansar-vos, però com recordareu això ha passat en repetides ocasions: l’Informe de la Diputació sobre la taxa de la vorera,  l’Informe econòmic financer, l’Informe mediambiental sobre les olors de la Fàbrica de Pinsos, etc...
Nosaltres sempre hem defensat el mateix: un document enregistrat és un document públic i no només els regidors, sinó qualsevol ciutadà que estigui interessat té legalment dret a consultar-lo. Per això hem fet les gestions oportunes amb Urbanisme, i ens ha tocat anar a Barcelona a recollir una còpia de l’informe que està a l’ajuntament des de fa més d’un mes. Ens alegra coincidir amb el Departament d’Urbanisme, que tampoc veu quin problema hi ha en mirar un document en el que els tècnics estan treballant per donar-hi compliment. Per això, si us interessa, aquí el teniu a la vostra disposició.
Estem molt contents que al Departament d’Urbanisme, com nosaltres, sàpiguen llegir, sumar, demanin més concreció en les valoracions econòmiques, en les alçades reguladores, etc, etc...en definitiva demanin que “les regles de tres” les portin fetes. També qüestionen actuacions que afecten clarament al POUM que es plantejava.
Bé, a veure com acaba tot això, que s’ho fan tot ells sols. 
Entenem que l’informe de la Comissió d’Urbanisme hauria d’haver generat una reunió de treball amb tots els regidors per explicar-nos com pensa el govern solucionar aquest tema. Però, ves per on, en lloc d’això ens hem d’espavilar per aconseguir l’ informació.
Aquesta és la idea que té el govern de participació i transparència.
Nosaltres demanem i defensem sempre el mateix: TRANSPARÈNCIA, PARTICIPACIÓ, però de veritat.

US INFORMEM.......I DENUNCIEM QUE:

Han passat quatre mesos des que, com a Grup Municipal, vam rebre la notificació de la data límit per lliurar l’article d’opinió pel butlletí municipal (El 12/7 via mail ens comuniquen que tenim com a data límit el 26/7 per fer el lliurament).

Estem molt contents de que per fi el butlletí hagi arribat a totes les llars de Sant Pere! Lamentem que hagi trigat tant perquè els articles dels Grups Municipals que els vam lliurar dins del termini establert potser ara contenen informació obsoleta, o poc interessant.

Entenem que quan ens demanen l’article, el butlletí hauria d’estar pràcticament acabat. Penseu que aquest text només l’han d’inserir en l’espai que disposem (és a dir 1300 caràcters, espais inclosos).

Una vegada més hem de denunciar el tracte de favor que l’Alcalde aplica als grups del govern. Sinó no s’entén que el Grup Municipal del PPC pugui opinar del dia “11 de setembre”, del perquè no va participar en els actes de la Diada. O potser el 26 de juliol ja sabia que no consensuaria un discurs amb l’Alcalde ?

Podem parlar també del contingut del butlletí: notícies del 6 d’octubre, inici del curs, 14 d’octubre, 31 d’octubre, etc.

També podem parlar dels articles d’entitats. Estem a favor de que tinguin un espai al butlletí. Defensem la seva participació, només faltaria. Però no entenem que s’apliquin criteris diferents. Els grups polítics tenim limitat l’espai però això no afecta la resta d’entitats.

Feu una prova: intenteu explicar quelcom que us preocupi o us interessi amb 1300 caràcters (recordeu que els espais compten com a caràcters).

Des de el Ple de gener del 2009 venim reivindicant l’elaboració del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal de regular diversos aspectes del funcionament de la nostra administració, però està clar que no interessa fer les coses bé, amb justícia i equitat.

Ens limiten la paraula sempre que poden, perquè?

AL·LEGACIONS AL CONVENI AMB PINSOS PICART SA

Desprès de veure com es firmava el conveni amb Pinsos Picart SA i Explotacions Ramaderes Albert SL, per a la seva deslocalització, poques hores abans del Ple municipal que el va aprovar, i que l’oposició no va tenir fins el moment de seure en el ple.

Un cop estudiat el conveni firmat creiem oportú presentar les següents al·legacions:

1. El Conveni “només” garanteix la continuïtat de la indústria durant 15 anys.

2. El Conveni no quantifica la totalitat de les requalificacions, ni tan sols fa referència a que aquestes siguin obtingudes “teòricament” per a compensar el cost del trasllat.

3. El Conveni estipula la “compensació” pels costos de la masia i el trasllat de la indústria sense fer cap valoració econòmica. Tot i així, el cost de la masia es recompensa amb un terreny industrial de 9.000m2 urbanitzat i el cost del trasllat, amb les noves requalificacions en els terrenys dels propietaris.

4. Les modificacions de les diferents requalificacions del POUM derivades del Conveni no han estat a exposició pública i no s’han traslladat a la Comissió d’Urbanisme, ni als veïns afectats. Haurien d’estar quantificades i regulades al Conveni, ja que sols s’adjunten al mateix, com a una petita referència de localització del trasllat de l’empresa.

5. Què passa amb les requalificacions i les legalitzacions de les “irregularitats” de l’empresa si no es produeix el trasllat? El conjunt de previsions i clàusules del Conveni, són tan obertes o poc precises, que és totalment imprevisible saber quines gestions s’haurien de dur a terme en cas d’incompliment: La masia?, els blocs de pisos?.......

6. L’Ajuntament ha reconegut, que l’empresa sense un permís legal, està fabricant actualment, aliments per animals domèstics. Aquest procés incorpora ingredients com greixos animals, que ha generat l’augment de pudors i ha incrementat la suspensió de partícules sòlides. Tot i així, al Conveni no es recull cap solució ni millora al respecte.

Aquí podeu veure l’entrada que es va fer el 3 de setembre del 2010 a l’Ajuntament de Sant Pere d’aquestes al·legacions.

EN CLAU D'HUMOR: TOUR ISP

Un grup de turistes anglesos, amb les cares vermelles del sol, les camises “florejades”, la càmera penjada al coll, els seus pantalons curts i les xancletes amb mitjons, arriba a Sant Pere de Vilamajor per fer-hi una ruta turística.

La guia de l’expedició, Miss López, típica guia anglesa, blanca, tapada de dalt a baix, els ensenya el centre històric i els hi explica una mica les característiques dels edificis emblemàtics del poble.

En arribar a la zona de la Plaça de l’Ajuntament els fa cinc cèntims del que estan veient:

• La Fàbrica, afectada d’aluminosis, que s’enderrocarà perquè el govern NO té diners per arreglar un edifici ruïnós i sense interès històric, però “SI?” per fer una sala nova. Edifici no singular i històric sinó ruïnós.

• L’Ajuntament, que en un futur anirà a terra per construir-hi pisos a canvi.......???

• La fàbrica de pinsos, l’antiga indústria que fa pudor i causa molèsties, però s’està treballant per deslocalitzar, ja veurem quan i a quin preu.

• La Carpa, un muntatge que no sap com explica’ls-hi..., un nyap.

Finalment els porta a la zona on s’està fent el dinar popular i els “guiris” es posen molt contents quan veuen les birres i les paelles.

Començat el dinar apareix una parella reclamant a la guia turística que s’han quedat penjats a Lloret per un problema de contracte i falta de transparència en el mateix.

Un cop aclarit que s’havien confós d’agència de viatges decideixen treballar amb “Tour ISP“, que fa contractestransparents i clars.

Aquesta posada en escena i la paella de bolets, que era boníssima, ens va portar a aconseguir de nou el primer premi del concurs.

HO VAM PASSAR D’ALLÒ MÉS BÉ !!!!!.

Felicitem a la AVSPV per aquesta nova edició, que una vegada més, ens ha permès gaudir en companyia d’amics i veïns.

També felicitem a la resta de participants del concurs i les seves corresponents posades en escena, que ens van fer riure molt i cada any fan pujar un graó més la qualitat del concurs.

L'AJUNTAMENT DE SANT PERE NETEJA EL DÈFICIT???

Després de llegir a L’ACTUALITAT de 18/06 com explica l’alcalde de Sant Pere la liquidació del pressupost 2009 no podem estar-nos de fer uns aclariments. Diu arreu que ha reduït el dèficit en 500.000 euros,però com en tot sempre hi ha dues lectures, la del que exposa i la del que escolta.

En aquest cas qui exposa ho fa ràpid i sense gaire detalls, però el més greu és que se’n salta un d’important, tant important com 1.000.000 d’euros d’avançament del cànon de l’aigua demanat inicialment per quadrar el pressupost d’inversions (construcció de la nova sala polivalent), tot i que un ingrés corrent només és pot aplicar en despesa corrent. Finalment s’ha aplicat per reduir el romanent negatiu i passar així arrodonint de - 1.200.000 euros (tancament del 2008) a - 700.000 euros (liquidació pressupost 2009). Això vol dir que sense aquesta actuació ara estaríem en 1.700.000 euros en negatiu o dit d’altra manera en xifres absolutes haurien augmentat uns 500.000 euros el dèficit, quina SORPRESA!!, d’això se’n diu bona gestió.

Al pressupost 2010 no hi ha més avançaments de cànons però s’ha quadrat amb dos crèdits a llarg termini: un de 1.000.000 euros per eixugar el romanent negatiu de 2009 i un altre de 500.000 euros per inversions (nova sala polivalent).

Temes tant importants com el Pla Econòmic Financer que afecta dos anys de la següent legislatura (és a dir que per assolir els objectius es planifica l’economia municipal a tres anys vista),no van generar ni tan sols una reunió informativa amb els grups municipals de l’oposició abans del Ple.

No entenem com vol arribar el govern al consens en els temes importants amb aquesta actitud . S’omplen la boca de participació i ni tan sols compleixen amb la llei.

Vosaltres, ciutadans de Sant Pere, podeu escoltar amb les orelles ben obertes: des de el principi demanem el mateix, només TRANSPARÈNCIA.

UN CONSELL ATÍPIC ?

El dia 7/5/2010 es va celebrar un plenari del Consell de Poble. La sessió va ser extraordinària i forçada per l’AVSPV. Després de molts entrebancs i amb el suport d’un terç dels membres del Consell, la Associació de Veïns aconsegueix que el president finalment convoqués la reunió. Volien portar a debat un tema prou important per tothom : la construcció de la nova Sala Polivalent.

ISP, en línea amb la nostra política participativa, donà suport a l’AVSPV. No entrarem al detall del contingut de la sessió però si farem unes pinzellades:

El president no va fer arribar la documentació als membres del Consell. Només quatre entitats van passar per les oficines municipals on hi era a disposició per consultar-la. Nosaltres vam ser una d’aquestes entitats.

Només començar un membre il·luminat proposà que el públic no pugui parlar donat que era una sessió extraordinària.

Les explicacions de l’alcalde van ser per riure... o per plorar. Mitges veritats i mentides senceres:

“...el projecte inicial és va aprovar al Ple sense cap vot en contra...”. Però ISP ens vàrem abstenir aclarint les mancances que havíem trobat i és podien incorporar. No és va tenir en compte cap dels nostres suggeriments.

“...impossibilitat ?? de executar el projecte inicial de la sala polivalent...” Però no explica que ningú li ha fet reflexionar i rectificar sinó que la qüestió és que el pressupost 2010 no pot encabir una inversió de 2.400.000€ perquè la ràtio legal de l’endeutament no ho permet.

“...el nou projecte és bàsicament igual, només faltaria l’escenari i el garatge que tampoc soluciona cap problema d’aparcament...” I és clar, nosaltres no podem deixar de preguntar-nos, això val 1.000.000€?.Es evident que no. Al nou projecte li falten moltes més coses!. Tampoc diu que aquest projecte s’aprova amb el vot en contra de ISP i ERC. Així mateix GISP fa constar en acta que el seu vot és favorable sempre i quan el local també pugui ser un poliesportiu.

“...la Fàbrica no s’enderrocarà...” Però el cert és que al POUM aquesta zona canvia d’equipament públic a zona edificable.

La setmana següent vam rebre una carta de l’alcalde donant-nos les gràcies per la assistència al Consell on a més a més diu :“ Així mateix, en qualitat de membre assistent al plenari i donat lo atípic del seu desenvolupament i de les intervencions d’alguns ponents, que l’Ajuntament no va poder estudiar amb anterioritat, us farem arribar unes consideracions i prescripcions tècniques perquè les tingueu en compte.”

Te nassos que algú que s’ha passat pel folre el Consell , el seu reglament i les seves comissions consideri atípic el desenvolupament de la sessió.

ATÍPIC és que en més d’un any no s’hagi convocat el Consell, tot i que resta pendent la renovació de càrrecs d’entitats així com la vicepresidència o la borsa de voluntaris.

ATÍPIC és que la comissió d’urbanisme del Consell no tingui cap informació dels treballs del redactor del POUM en quant als canvis que segons l’Alcalde s’han produït i que no dubta en explicar en tertúlies de cafè i reunions amb diferents interlocutors.

ATÍPIC és que la comissió de cultura presentés un informe al Consell ara fa més d’un any i ningú sàpiga res.

ATÍPIC és que ISP presentés en temps i forma propostes per debatre a la sessió de Consell d’ara fa més d’un any i el document ni tant sols va arribar als membres. Entenem que les propostes no interessaven al president.

ATÍPIC és que per justificar la seva intenció de construir una nova sala polivalent carregui contra l’oposició dient que mai li hem demanat la rehabilitació dintre dels projectes dels Plans Zapatero. Es clar, com que cada vegada que fem alguna proposta l’estudia i la incorpora....(Els arguments per no incorporar es poden resumir en “... això no toca”)

ATÍPIC és que l’alcalde digui que la Fàbrica no s’enderrocarà, que l’espai serà d’us públic quan ningú ha vist encara cap modificació del POUM.

ATÍPIC es que expliqui en el Ple una modificació diferent que no es contempla en els plànols.

ATÍPIC es que s’intenti jugar amb els ciutadans dient mitges veritats o mentires senceres, canviant el criteri segons qui tens al davant. O potser això es TÍPIC d’aquest Alcalde i el seu govern?

SANT JORDI

ISP es suma a la diada, aportant un conte.

Aquest conte es obert i volem que tothom hi participi, per aquesta raó esperem les vostres aportacions.

"PONLE TÚ MISMO EL TITULO"

Había una vez,

En una remota aldea de cuyo nombre no quiero acordarme, situada en un entorno extraordinario donde cada noche salían las estrellas y por las mañanas cantaban los pájaros.

Esta aldea estaba bajo la soberanía de un hombre feudal rodeado de un sequito de colaboradores que por temer por sus vidas no le cuestionaban ninguna decisión ya que las consecuencias podían ser terribles, algún osado había intentado oponerse a sus decisiones y lo habían desterrado del lugar y colgado el cartel de persona no grata en la región.

Tenía como afán recaudar para según él mejorar el bienestar de la población.

En toda la comarca se vivían tiempos difíciles, a consecuencia del clima las tierras de cultivo no ofrecían el rendimiento deseado y la población apenas tenía comida para llevarse a la boca.

El afán recaudatorio del feudo estaba terminando con las pocas ganancias de los campesinos los cuales estaban cansados de trabajar de sol a sol para tener que repartir con el feudo y su sequito los pocos beneficios que podían tener, SI sabían y comprendían, que tenían que agradecer y recompensar al feudo por las tareas de seguridad, protección de sus viviendas, las negociaciones con aldeas cercanas para el abastecimiento de agua para las tierras y el mantenimiento de los caminos para poder desplazarse a vender sus frutos, en eso todos eran conscientes comprendían y aceptaban que de sus bolsillos saliera una parte de esos gastos.

Un día el feudo se ilumino y tuvo la gran idea de construir una casa para que los campesinos guardaran sus cultivos y así disponer de más sitio en sus hogares.

Una tarde en el saqueo de una Villa, se encontró con el conde de toda la región y le comento su idea, a este le pareció bien la idea e incluso le propuso en poner dinero de sus propias arcas para la construcción del almacén, pero puso como condición que en caso necesario él y todo sus fieles podrían disponer de la comida guardada en el almacén.

Al día siguiente mando reunir a todo el pueblo y les propuso la idea, a todo el mundo le parecía bien, tendrían un almacén …………………………………………………

CONTINUARÀ.................

LA QUIEBRA MUNICIPAL.

Article de la secció "Salida de emergencia" de la web de Cotizalia del 5 d'abril

Es evidente que en la gestión pública local se ha abusado de la fuente de ingresos que provenía de la actividad inmobiliaria. Fuente agotada y que dotaba de ingresos extraordinarios las arcas de los ayuntamientos de este país. Un canal de aportación que sólo se produce en fase económica expansiva, que en ciclos de cuatro años es fácilmente identificable en su contexto, pero que cuando ésta se produce durante mucho tiempo seguido se acaba pervirtiendo su origen y sus funciones. Muchos ayuntamientos se han olvidado de que esos ingresos extraordinarios eran cíclicos puesto que muchos alcaldes y concejales, de hecho, nunca conocieron otro modelo de financiación que no fuera ese.

Si esos ingresos extraordinarios se han utilizado para sufragar gasto corriente puesto que muchos de los responsables de las arcas municipales ya no diferenciaban lo extraordinario de lo ordinario. Esa burbuja de ingresos extraordinarios que provienen de las plusvalías y los impuestos derivados a la actividad inmobiliaria y de la construcción explotó hace un par de años y ahora se evidencian sus efectos.

Al igual que los miembros de una familia que aportan un capital extraordinario (por horas extras) al conjunto del núcleo, este no lo pueden disponer para gastos recurrentes indefinidamente, los ayuntamientos tampoco pueden. La familia que convierte en valor ordinario unos ingresos que puede que dejen de obtenerse quiebra tarde o temprano, los municipios también. Últimamente escuchamos casos de que eso es así, pero la gran mayoría de alcaldes evitan comprometerse y eluden la realidad. El comportamiento como si esto no fuera con ellos es una irresponsabilidad que arrastra a demasiada gente "inocente". Hay muchos concejales de hacienda y alcaldes que consideran que "a ellos no les puede pasar", que la crisis flota pero no les puede afectar dramáticamente a sus corporaciones.

Algunos técnicos que conozco en ayuntamientos importantes me comentan que tiene muchos problemas para hacer entender a sus responsables políticos la gravedad de la situación. Cuentan que parece como si no detectaran el acantilado, como si la crisis no fuera con ellos. Incluso confiesan que en muchos casos se están dopando conscientemente los balances previstos. Se incorporan gastos sobre obras o proyectos y gastos corrientes de funcionamiento a sabiendas que los ingresos que garantizarían el pago están inflados muy por encima de lo sabido o está previsto ingresar. Es decir, la burbuja presupuestaria, la más tonta y breve de todas las burbujas, explosionará en muy poco tiempo en aquellas poblaciones donde se disponen gastos basados en presupuestos que no se podrán aportar nunca.

El nivel de la política en este país es de todos sabido: indigencia intelectual por todas partes. Si le das una patada a una piedra, de debajo salen diez inútiles dedicados a la política corriendo en todas direcciones. Hay muchísimas cucarachas ejerciendo de concejal. El valor de la chapa y el salvoconducto para aparcar donde quieran concede pretensiones a personas que en la vida civil tendrían serios problemas para comer cada día. Esos son los que ahora exigen a los funcionarios locales que arreglen sus entuertos. Se de buena fuente que muchos técnicos andan desconsolados pues las órdenes, tras advertir a sus superiores políticos la incapacidad para ingresar lo previsto, son de "arréglalo, tú sabrás como".

La verdad es tóxica y tiene color marrón. La inmensa mayoría de los alcaldes de este país no recortaron un duro en sus presupuestos y ahora se dan cuenta del drama. Los técnicos no podrán inventar dinero inexistente y poco a poco las quiebras municipales se irán sucediendo. El remedio a esas fallidas será la retirada indiscriminada de servicios públicos locales. Algunos casos serán especialmente duros pues gran parte de los ingresos extraordinarios de estos últimos años estaban destinados a integración social y valores de convivencia. Pinta mal en ese sentido. Otro es el de las miles de empresas privadas que dependen de contratos recurrentes con la administración local, estos dejarán de cobrar y, en su defecto, de trabajar. Nadie está analizando el coste en ocupación que va a suponer dicho agujero local.

A finales de este año las nóminas de los trabajadores municipales estarán en franco peligro. Fundamentalmente por un motivo técnico. En este país un buen número de municipios aplicaban al capítulo I una póliza de crédito que muchos no lograrán renovar en el cuarto trimestre cuando la mayoría disponen de esta herramienta. El motivo es claro, el riesgo de impago será muy alto.

Por lo tanto, los ayuntamientos, diputaciones y consejos comarcales deben adaptarse a la difícil situación que van a vivir y están viviendo. Deben olvidarse de esos ingresos que no volverán en años. La economía no se recuperará en tiempo, los ingresos por impuestos inmobiliarios y de la construcción serán piezas de museo y las transferencias del Estado no se irán engordando hasta dentro de un lustro cuando los impuestos de sociedades y otros se recuperen. La mayoría de impuestos dependen del consumo y de los beneficio de las empresas que llevan más de 2 años cayendo y eso repercutirá en las transferencias de los próximos años todavía. Es decir, van a tener que asumir la situación real a corto y a medio plazo.

El principal elemento que va a diferenciar la convivencia en los próximos meses va a ser el de la vigilancia ciudadana.Esos juicios populares a la política local que obligarán a los políticos a "informar" porque cortan un servicio o gastan en otro puesto que con tan poco dinero todo no se podrá hacer. Será muy complicado justificar cuando se hace un evento y se deja de subvencionar otro. Al tiempo. Además será muy difícil ocultar realidades como ahora que sabemos que algunos municipios no pagan la recogida de basura por incapacidad financiera. Deben saber que hay grandes ciudades que hace más de medio año que no pagan sus obligaciones con algunas concesionarias. ¿Quién pagará eso? A la larga los impuestos con los que nos crujirán a todos. Por primera vez en la historia reciente los ayuntamientos no podrán endeudarse, ni tampoco podrán ser rescatados por nadie puesto que el estado y las autonomías también tendrán su sarampión público por culpa de una deuda de no retorno.

Tengo ganas de ver a muchos alcaldes explicando que servicios van a recortar y porque. Estoy impaciente para ver como piensan definir una situación económica empobrecida en términos municipales. Quiero ver como los ciudadanos examinan los gastos superfluos y exigen otros más estratégicos. Los ayuntamientos deberán explicar a los ciudadanos el problema, la caída de servicios y el aumento de impuestos. Se acabó la fiesta municipal definitivamente. Ha llegado el momento de los buenos gestores, el de los que asumen la realidad, la transmiten y ejecutan estratégicamente un modelo de salida de todo este barrizal.

No todo será malo. En muchos casos, la estrechez resultante provocará que algunos servicios que hasta la fecha se hacían sin mesura, deban adaptarse a los nuevos y gélidos tiempos. Las corporaciones municipales que quieran apostar por un valor en el servicio público deberán modificar sus objetivos si estos son faraónicos o desmedidos. Procurarán, los que puedan, atender exactamente a las necesidades de sus vecinos. El entendimiento por mancomunidades será uno de los efectos inmediatos a esta nueva situación. Algunas poblaciones que ahora no puedan afrontar la construcción, por ejemplo, de un polideportivo de según que dimensiones o coste de mantenimiento, podrán asociarse con otras para afrontar el proyecto con garantías de uso y equilibrio económico. Esto es diferente, duro y poco electoral pero no habrá otro remedio. Lo bueno que conlleva es que el dinero público deba invertirse de un modo mucho más eficiente.

Como en otros factores, esta crisis que el stablishment sigue queriendo relativizar, es de tal envergadura que permite afrontar cambios extraordinarios. Es tan difícil el escenario que no quedan muchas opciones. La parte mala sigue siendo el sufrimiento de muchos, la buena que, al no haber más remedio, estamos ante una de las metamorfosis gigantesca de la gestión pública y de su control. Me gusta pensar que será así.

ALT ENDEUTAMENT = GESTIÓ IRRESPONSABLE.

(Article per la revista "La Clau de Vilamajor" nº 19, que ja veurem quan sortirà!!!)

Aricle lliurat dins del termini marcat, el passat dia 10 de febrer del 2010.

"Sant Pere també està en el mapa de la crisi general amb 298 aturats i se situa per sobre de la mitja d’atur comarcal, xifres del Departament de Treball a gener/2010.

Aquests veïns i tots els demés estarem encantats quan ens arribin els impostos municipals i comprovem la pujada que govern i GISP van aprovar per aquest 2010.

Potser així reduïm el dèficit!! o podem deure també... els nous fanals de l’entrada al nucli!!

Fem anàlisi:

Al arribar I-ERC al govern (2003-2007), el dèficit que deixava CiU era de més de 800.000 €. Va caldre tota una legislatura per reduir-lo al voltant de 30.000 €.

Evidentment com que no es varen fer obres faraòniques, se’ns va tatxar d’immobilistes.

És el que té la gestió responsable... no es veu, ni ven.

La “responsabilitat” de la nova legislatura:

El 2007 amb sis mesos de nova gestió. “liderada per CiU”, per fer evidents els 100 dies de govern, s’acaba amb un dèficit de 325.000€.

L’exercici 2008 es tanca amb un dèficit acumulat de 1.144.244 €, per no fer un pressupost real, motiu entre d’altres de la sortida de ISP del govern.

Al final de la legislatura, després de tancar el 2009, 2010 i mig 2011, fent la nova fàbrica i altres obres faraòniques,

QUANT SUMARÀ EL DÈFICIT?

Tu tens la paraula!!!"

SUPORT A LA COORDINADORA INDEPENDENTISTA DE SANT PERE DE VILAMAJOR

ISP dona suport i recolzament a la iniciativa popular de la Coordinadora Independentista de Sant Pere de Vilamajor, per aquesta raó votarà a favor de la mateixa en el Ple extraordinari del dia 16.

Volem aprofitar l'ocasió, per informar-vos que el proper dia 17 d'octubre a les 19 hores, a la plaça de la rectoria, es realitzarà l'acte de presentació de la Coordinadora, podeu trobar més informació de l'acte en el següent enllaç: http://spvilamajorxlaindependencia.blogspot.com/2009/10/ens-posem-en-marxa.html

També us emplacem a visitar el seu blog: http://spvilamajorxlaindependencia.blogspot.com/

COMUNICAT DE PREMSA

Els grups municipals de Sant Pere de Vilamajor GISP i ISP volem comunicar a la opinió pública que:

Varem trobar desmesurada, excessiva, fora de lloc i dèspota la reacció del President del Plenari en expulsar de la sala, al Ple del 1/10/2009, la portaveu de ERC per la seva intervenció en un tema tan seriós com es el dèficit de més d’un milió d’euros en un any i mig de gestió.

Aquesta actitud intransigent, autoritària, de manca de respecte i de prepotència no ha estat un fet aïllat en aquest Ple, sinó que ben al contrari es una constant per part del President envers els portaveus de la oposició a les reunions de treball i als plens municipals.

Davant la critica o la discrepància, no tan sols nega la paraula, sinó que a més a més coarta la llibertat d’expressió pressionant als portaveus per modifica les seves postures i opinions fins i tot al butlletí municipal La Clau.

El càrrec no fa al Sr. President posseïdor de la veritat absoluta, i si no sap apreciar i encaixar els punts de vista diferents, no està a la alçada de les circumstancies i està desbordat per aquesta responsabilitat.

Per tant hem decidit que ja hi ha prou, que no tolerarem que el President ens torni a tractar com a criatures al pati de l’escola. Que el respecte no es guanya amb despotisme i prepotència, sinó amb respecte i diàleg.

COORDINADORA INDEPENDENTISTA DE SANT PERE DE VILAMAJOR

El document que presentava la Coordinadora Independentista de Sant Pere de Vilamajor a favor de la celebració d’un referèndum per la independència al municipi va ser retirat de l’ordre del dia, conseqüència dels desafortunats fets succeïts durant el plenari. Un tema tan important no podia tractar-se sense totes les forces polítiques i ara, és el nostre deure esmenar aquesta situació.

" Amb data 05/10/2009 i Registre d'entrada 2009/4494, que com a regidora portaveu del grup municipal ISP i en nom dels grups municipals de GISP i ERC.
DEMANO: que es faci un Ple Extraordinari abans del 16/10/2009 per debatre el document amb RE2009/4233 presentat per la Coordinadora Independentista de Sant Pere de Vilamajor"

DOS ANYS DE ......GOVERN?

Sembla que a partir d’aquest nou numero que ha de sortir de la revista “La Clau”, l’espai per els diferents grups polítics s’ha vist reduït, limitat a 1300 caràcters incloent les lletres, espais i signes de puntuació.

ISP no te clar quin es el problema, que potser els partits que conformen l’equip de govern no tenen gaire cosa a dir? O potser es que tenen por del que la resta de grups digui?, o simplement, no volen que diguem res?

Fa més de sis mesos en un ple, l’equip de govern, amb el seu alcalde al front, va dir, a la nostra petició de crear un ROM per regular i obrir, entre d’altres coses, els espais divulgatius (revista, web, etc.) a la participació i opinió de la resta dels grups polítics i altres associacions o formacions que conformen el nostre teixit social, que posaven fil a l’agulla i que seria un treball constructiu i de consens, encara estem esperant a realitzar la primera reunió de treball.

Passa el mateix amb el consell de poble, a l’última reunió el seu president i alhora Alcalde, es va comprometre a realitzar la renovació tant de la borsa de voluntaris com de sots president en el termini d’un mes, fa mes de 2 mesos i res de res, Es així com aquest govern fomenta i vol la participació ciutadana? o el que pretenen es que la gent no sàpiga per així no pugui dir la seva en temes importants i cabdals per a tots nosaltres?

Ja son moltes les preguntes fetes sense resposta, les tindrem algun dia?...............

Article per publicar en La Clau de Vilamajor nº 18:

DOS ANYS DE …GOVERN?

Juny 2007:

ISP participa del govern. Volien la nostra experiència, ho sabem, però el Pacte de Govern (encara vigent) es, quasi bé, el nostre programa. Varem exigir disculpes públiques, a la investidura, per les mentides i el to de CiU a la seva campanya.

Setembre 2008:

ISP surt del govern per raons ja conegudes. Érem l’únic grup que qüestionava decisions unilaterals de l’Alcalde.

Gener 2009:

Higini Herrero (CiU) renuncia per “motius personals”. Que els teus companys de grup t’ignorin en projectes importants i et dificultin el treball del dia a dia... deuen ser motius prou personals.

Maig 2009:

Navidad Nevado (CiU) renuncia a la dedicació exclusiva i part de competències. Ho comunica dient: “Amb la nova organització del govern municipal les meves competències es veuen considerablement reduïdes,..” Quina organització?

Juny 2009:

Comunicat de govern: “Per tal de tirar endavant el seu projecte i garantir l’estabilitat...hem acordat...” José L. Bosque, de Ciutadans, entra al govern. Es clar! per això havia deixat el partit que li va pagar la campanya. Per cert! quin projecte?Ah! El transport!

Per parlar de la rotació de treballadors des de que va començar la legislatura ens caldria un altre article.

Es aquesta la “feina impecable al servei de Sant Pere”? . Jutgeu vosaltres! I queden dos anys!

AL·LEGACIONS AL POUM.

Al punt de finalitzar el termini de presentació d’al·legacions al POUM, en concret avui divendres 24 de juliol, ISP ha presentat les següents al·legacions, que us les podeu obrir clicant sobre el text com a pdf.:

- Al·legació La Plana - Can Massaguer.

- Al·legació Can Sebastianet.

- Al·legació Les Faldes.

- Al·legació de Participació.

- Al·legació Can Massaguer creixement.

- Al·legació Can Tomas.

- Al·legació de Creixement.

- Al·legació de Equipaments.

- Al·legació PMU1-Sector Central.

Hem posat tots els nostres esforços i recursos per buscar el consens amb l’equip de govern, hem estat a totes les reunions, tant de forma individual com de forma col·lectiva amb la resta de forces politiques, que ens han avisat i convidat, en concret tan sols han estat dues, una de forma individual i una de col·lectiva.

En totes elles hem exposat els nostres punts de vista i el perquè de cada un d’ells, al igual que ho hem exposat de forma pública, tant en aquesta web, en el Consell del Poble, ha tothom que ens ho ha demanat, i lògicament en les esmentades al·legacions presentades.

Hem esperat per part del consistori i de l’equip redactor, una resposta raonada, ja sigues positiva o negativa, tal com ens varen prometre que farien a tots els grups politics amb representació, a més d’assegurar que aquesta seria per abans de finalitzar el termini de presentació d’al·legacions.