A només vuit mesos de les passades eleccions municipals el nostre poble es veu sotmès a una crisi sense precedents. Crisi política, de representació i de gestió econòmica.
El govern de Sant Pere de Vilamajor, en minoria, només s’ha preocupat dels seus propis sous, d’intentar amagar la realitat econòmica del consistori i de les lluites internes del grup de CiU (l’alcalde a una banda i els seus regidors a l’altra).
També teníem el “ronronyeig” que els tres regidors de CiU i ERC-RCAT tenien una entesa per aconseguir fer fora de l’alcaldia al Sr. Josep Mª Llesuy.
Davant aquesta paralització, i mentre tots els grups corren a intentar quadrar les travesses per formar govern, ISP convoca una reunió amb la resta de grups (excepte CiU) per proposar un govern de concentració, un govern on els 11 regidors del consistori concentrin esforços per tirar Sant Pere endavant, tots amb un únic objectiu: SANT PERE.
Considerant els esdeveniments dels dies següents, sembla que no estaven gaire per la feina i que s’estimen més anar cada un a la seva.
Dos dies després el Sr. Llesuy havia salvat la situació gràcies a que l’assemblea de CiU el ratifica, desautoritzant els tres dimissionaris, i fent públic el pacte signat amb GISP. Aquest pacte s’escenifica, tres dies després, el dilluns 30, amb la resolució d’alcaldia que anomena al Sr. Joan Bosch i al Sr. Gabriel Ezquerra primer i tercer tinents d’alcalde. A la mateixa resolució redistribueix les carteres donant responsabilitats de govern al Sr. Bosque i relega als tres regidors dimissionaris del seu partit. La segona tinència d’alcaldia continua en mans del PSC que les veu passar sense mullar-se.
CRISI TANCADA?
Doncs no; ben al contrari, aquest mateix dilluns 30 es revifen les carreres amunt i avall i les reunions i intrigues polítiques dels regidors dimissionaris buscant suports per aconseguir un govern alternatiu. Asseguren que tenen la carta de dimissió del Sr. Llesuy.
Efectivament, dimarts 31 de gener al migdia, l’alcalde fa pública la seva renúncia, tant de les funcions de govern com de l’acta de regidor. Això provoca que el primer tinent alcalde - acabat d’estrenar - Sr. Joan Bosch, de GISP, passi a ser alcalde accidental.
La conxorxa sembla que ve de lluny, tots sabem que amb la ratificació i consolidació del seu poder, ell, el Sr. Llesuy no hagués deixat l’alcaldia. Tots coneixem el seu tarannà!
Sembla que en aquesta gran “timba” política existeixen bases amagades que els perdedors no volen que es vegin, i per això es retiren de la partida i els guanyadors ara tampoc volen mostrar i diuen que anaven de “farol”.
Després de la desolació, arriba la reconstrucció, i el dia 3 de febrer es fa el ple extraordinari on es dóna compte de la renúncia de l’Alcalde i de la incorporació de la nova regidora de CiU, la nº 9 de la llista. La 9!; però, què ha passat entre el 4 i el 9?????
I per acabar d’arrodonir la reconstrucció, el 16 de febrer, es fa públic un pacte entre els dimissionaris regidors de CiU (encapçalats pel Sr. Artalejo) i ERC-RCAT, tot mantenint l’incondicional suport del PSC.
Pel que sembla queda en un no-res, perquè ara per ara no se’l veu per enlloc al GISP dins del nou pacte.
Com pot ser que es faci un pacte amb un grup polític i al cap de pocs dies es faci un altre pacte amb altres grups polítics, deixant de banda l’anterior?
Les ambicions personals dels actors, les ganes d’entrar-hi, el desig de estar dins és tan fort que en tot moment estan deixant de banda el més important, allò pel que van ser escollits: SANT PERE.
Doncs ISP, tot i haver estat convidat pel Sr. Artalejo a formar part d’aquest nou pacte, continuem defensant que no és moment per lluites intestines entre diferents bàndols, que la única manera de salvar ST. PERE és anar tots junts, fer un govern de concentració on tots, els 11 regidors, ens oblidem de Sigles i de ideologies i unim esforços per sortir de la difícil situació que tenim.
ISP continua defensant que si hi ha roba bruta s’ha de treure del cistell. Volem la veritat de tot plegat, tant dels esdeveniments de l’últim mes com de la gestió global de la darrera legislatura i si de tot això se’n derivés alguna responsabilitat, que s’actuï en conseqüència i s’exigís.
Resumint, quina és la situació actual?:
Un ajuntament governat de forma accidental per GISP, CiU i PSC i una oposició formada per ERC-RCAT i ISP, però amb aquest últim pacte, GISP està però no està i ERC-RCAT no està però sí.
Doncs pels indicis sembla que, CiU (o el Sr. Antalejo i el seu grupet) més ERC-RCAT i PSC governant, GISP expulsat i ISP a l’oposició, tal com va decidir si no es fa un govern de concentració.
Amb tots aquests moviments,
Amb tot això, fins al proper dijous 23, que es farà el ple per a l’elecció del nou alcalde, pot passar de tot. Potser tindrem nous capítols d’aquesta versió local de “Nissaga de Poder”.
Els escenaris són diversos i molt interessants i tots ells donen molt en què pensar.
Per finalitzar, tot el que hem dit no fa més que reforçar la nostra manera d’entendre la política:
El govern de Sant Pere de Vilamajor, en minoria, només s’ha preocupat dels seus propis sous, d’intentar amagar la realitat econòmica del consistori i de les lluites internes del grup de CiU (l’alcalde a una banda i els seus regidors a l’altra).
També teníem el “ronronyeig” que els tres regidors de CiU i ERC-RCAT tenien una entesa per aconseguir fer fora de l’alcaldia al Sr. Josep Mª Llesuy.
Davant aquesta paralització, i mentre tots els grups corren a intentar quadrar les travesses per formar govern, ISP convoca una reunió amb la resta de grups (excepte CiU) per proposar un govern de concentració, un govern on els 11 regidors del consistori concentrin esforços per tirar Sant Pere endavant, tots amb un únic objectiu: SANT PERE.
Considerant els esdeveniments dels dies següents, sembla que no estaven gaire per la feina i que s’estimen més anar cada un a la seva.
Dos dies després el Sr. Llesuy havia salvat la situació gràcies a que l’assemblea de CiU el ratifica, desautoritzant els tres dimissionaris, i fent públic el pacte signat amb GISP. Aquest pacte s’escenifica, tres dies després, el dilluns 30, amb la resolució d’alcaldia que anomena al Sr. Joan Bosch i al Sr. Gabriel Ezquerra primer i tercer tinents d’alcalde. A la mateixa resolució redistribueix les carteres donant responsabilitats de govern al Sr. Bosque i relega als tres regidors dimissionaris del seu partit. La segona tinència d’alcaldia continua en mans del PSC que les veu passar sense mullar-se.
CRISI TANCADA?
Doncs no; ben al contrari, aquest mateix dilluns 30 es revifen les carreres amunt i avall i les reunions i intrigues polítiques dels regidors dimissionaris buscant suports per aconseguir un govern alternatiu. Asseguren que tenen la carta de dimissió del Sr. Llesuy.
Efectivament, dimarts 31 de gener al migdia, l’alcalde fa pública la seva renúncia, tant de les funcions de govern com de l’acta de regidor. Això provoca que el primer tinent alcalde - acabat d’estrenar - Sr. Joan Bosch, de GISP, passi a ser alcalde accidental.
- Què va passar del divendres 27 fins el dilluns 30?
- Què es va dir en la reunió del diumenge, 29?Qui hi havia? L’alcalde, el Sr. Martí i...?
- Quines pressions ha rebut l’alcalde per dimitir, justament, tres dies després d’haver estat ratificat pel seu grup?
- Quins són els motius reals d’aquesta dimissió?
- Serà, potser, que hi ha draps bruts que ens volen tapar?
- Tant greus són?
- I si hi són, quins són?
- I si hi són, són denunciables?
- I si hi són, hi ha responsabilitats pels implicats?
- Les cares visibles són clares, però qui més hi ha al darrere?
- Qui més va assistir a la misteriosa reunió del 29?
- Què hi té a veure?
- Què hi té a guanyar, en tot aquest tripijoc?
La conxorxa sembla que ve de lluny, tots sabem que amb la ratificació i consolidació del seu poder, ell, el Sr. Llesuy no hagués deixat l’alcaldia. Tots coneixem el seu tarannà!
Sembla que en aquesta gran “timba” política existeixen bases amagades que els perdedors no volen que es vegin, i per això es retiren de la partida i els guanyadors ara tampoc volen mostrar i diuen que anaven de “farol”.
Després de la desolació, arriba la reconstrucció, i el dia 3 de febrer es fa el ple extraordinari on es dóna compte de la renúncia de l’Alcalde i de la incorporació de la nova regidora de CiU, la nº 9 de la llista. La 9!; però, què ha passat entre el 4 i el 9?????
I per acabar d’arrodonir la reconstrucció, el 16 de febrer, es fa públic un pacte entre els dimissionaris regidors de CiU (encapçalats pel Sr. Artalejo) i ERC-RCAT, tot mantenint l’incondicional suport del PSC.
- Però, què se n’ha fet del pacte de CiU i GISP de la setmana anterior?
Pel que sembla queda en un no-res, perquè ara per ara no se’l veu per enlloc al GISP dins del nou pacte.
- Qui manega els fils? CiU, el Sr. Artalejo o hi ha més gent oculta sota d’aquests?
Com pot ser que es faci un pacte amb un grup polític i al cap de pocs dies es faci un altre pacte amb altres grups polítics, deixant de banda l’anterior?
- A què s’està jugant al nostre poble?
Les ambicions personals dels actors, les ganes d’entrar-hi, el desig de estar dins és tan fort que en tot moment estan deixant de banda el més important, allò pel que van ser escollits: SANT PERE.
Doncs ISP, tot i haver estat convidat pel Sr. Artalejo a formar part d’aquest nou pacte, continuem defensant que no és moment per lluites intestines entre diferents bàndols, que la única manera de salvar ST. PERE és anar tots junts, fer un govern de concentració on tots, els 11 regidors, ens oblidem de Sigles i de ideologies i unim esforços per sortir de la difícil situació que tenim.
ISP continua defensant que si hi ha roba bruta s’ha de treure del cistell. Volem la veritat de tot plegat, tant dels esdeveniments de l’últim mes com de la gestió global de la darrera legislatura i si de tot això se’n derivés alguna responsabilitat, que s’actuï en conseqüència i s’exigís.
Resumint, quina és la situació actual?:
Un ajuntament governat de forma accidental per GISP, CiU i PSC i una oposició formada per ERC-RCAT i ISP, però amb aquest últim pacte, GISP està però no està i ERC-RCAT no està però sí.
Quin embolic!!!!!. I SANT PERE?. I a qui l’importa Sant Pere!
Com quedarà tot plegat?
Doncs pels indicis sembla que, CiU (o el Sr. Antalejo i el seu grupet) més ERC-RCAT i PSC governant, GISP expulsat i ISP a l’oposició, tal com va decidir si no es fa un govern de concentració.
Amb tots aquests moviments,
- Què farà CiU?
- Donarà suport els seus actuals regidors?
- Prendrà mesures disciplinàries i es quedarà sense representació al plenari?
- Què farà el Sr. Artalejo i el seu grupet?
- Continuaran a CiU?
- Aniran al grup no adscrit?
- Què farà ERC-RCAT?
- Mantindrà tot el que va dir quan estava a l’oposició?
- Farà el mateix que la seva formació a nivell nacional, que un cop al poder els hi entra una amnèsia total?
- Què farà ERC-RCAT si CiU fa fora del partit als seus regidors?
- Mantindrà el pacte amb els “trànsfugues”, en contra del que tenen estipulat a nivell nacional tots els partits polítics?
Amb tot això, fins al proper dijous 23, que es farà el ple per a l’elecció del nou alcalde, pot passar de tot. Potser tindrem nous capítols d’aquesta versió local de “Nissaga de Poder”.
Els escenaris són diversos i molt interessants i tots ells donen molt en què pensar.
Per finalitzar, tot el que hem dit no fa més que reforçar la nostra manera d’entendre la política:
Mai direm res que no es pugui fer, ni farem res que no es pugui dir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario