US INFORMEM.......I DENUNCIEM QUE:

Han passat quatre mesos des que, com a Grup Municipal, vam rebre la notificació de la data límit per lliurar l’article d’opinió pel butlletí municipal (El 12/7 via mail ens comuniquen que tenim com a data límit el 26/7 per fer el lliurament).

Estem molt contents de que per fi el butlletí hagi arribat a totes les llars de Sant Pere! Lamentem que hagi trigat tant perquè els articles dels Grups Municipals que els vam lliurar dins del termini establert potser ara contenen informació obsoleta, o poc interessant.

Entenem que quan ens demanen l’article, el butlletí hauria d’estar pràcticament acabat. Penseu que aquest text només l’han d’inserir en l’espai que disposem (és a dir 1300 caràcters, espais inclosos).

Una vegada més hem de denunciar el tracte de favor que l’Alcalde aplica als grups del govern. Sinó no s’entén que el Grup Municipal del PPC pugui opinar del dia “11 de setembre”, del perquè no va participar en els actes de la Diada. O potser el 26 de juliol ja sabia que no consensuaria un discurs amb l’Alcalde ?

Podem parlar també del contingut del butlletí: notícies del 6 d’octubre, inici del curs, 14 d’octubre, 31 d’octubre, etc.

També podem parlar dels articles d’entitats. Estem a favor de que tinguin un espai al butlletí. Defensem la seva participació, només faltaria. Però no entenem que s’apliquin criteris diferents. Els grups polítics tenim limitat l’espai però això no afecta la resta d’entitats.

Feu una prova: intenteu explicar quelcom que us preocupi o us interessi amb 1300 caràcters (recordeu que els espais compten com a caràcters).

Des de el Ple de gener del 2009 venim reivindicant l’elaboració del ROM (Reglament Orgànic Municipal) per tal de regular diversos aspectes del funcionament de la nostra administració, però està clar que no interessa fer les coses bé, amb justícia i equitat.

Ens limiten la paraula sempre que poden, perquè?

AL·LEGACIONS AL CONVENI AMB PINSOS PICART SA

Desprès de veure com es firmava el conveni amb Pinsos Picart SA i Explotacions Ramaderes Albert SL, per a la seva deslocalització, poques hores abans del Ple municipal que el va aprovar, i que l’oposició no va tenir fins el moment de seure en el ple.

Un cop estudiat el conveni firmat creiem oportú presentar les següents al·legacions:

1. El Conveni “només” garanteix la continuïtat de la indústria durant 15 anys.

2. El Conveni no quantifica la totalitat de les requalificacions, ni tan sols fa referència a que aquestes siguin obtingudes “teòricament” per a compensar el cost del trasllat.

3. El Conveni estipula la “compensació” pels costos de la masia i el trasllat de la indústria sense fer cap valoració econòmica. Tot i així, el cost de la masia es recompensa amb un terreny industrial de 9.000m2 urbanitzat i el cost del trasllat, amb les noves requalificacions en els terrenys dels propietaris.

4. Les modificacions de les diferents requalificacions del POUM derivades del Conveni no han estat a exposició pública i no s’han traslladat a la Comissió d’Urbanisme, ni als veïns afectats. Haurien d’estar quantificades i regulades al Conveni, ja que sols s’adjunten al mateix, com a una petita referència de localització del trasllat de l’empresa.

5. Què passa amb les requalificacions i les legalitzacions de les “irregularitats” de l’empresa si no es produeix el trasllat? El conjunt de previsions i clàusules del Conveni, són tan obertes o poc precises, que és totalment imprevisible saber quines gestions s’haurien de dur a terme en cas d’incompliment: La masia?, els blocs de pisos?.......

6. L’Ajuntament ha reconegut, que l’empresa sense un permís legal, està fabricant actualment, aliments per animals domèstics. Aquest procés incorpora ingredients com greixos animals, que ha generat l’augment de pudors i ha incrementat la suspensió de partícules sòlides. Tot i així, al Conveni no es recull cap solució ni millora al respecte.

Aquí podeu veure l’entrada que es va fer el 3 de setembre del 2010 a l’Ajuntament de Sant Pere d’aquestes al·legacions.

VOLS SABER....COM HA ESTAT L’APROVACIÓ DEL POUM?

(Article per la revista "La Clau de Vilamajor" nº 20, que ja veurem quan sortirà, 2 a 3 mesos més tard!!!)

Article lliurat dins del termini marcat, el passat dia 19 de juliol del 2010.

El 22 de juliol es va realitzar un Ple Extraordinari. ISP va demanar l’ajornament del Ple a la reunió informativa del dia 15: per la importància del tema, el gruix de documentació (però incompleta) i l’absència d’una Regidora per vacances (comunicades formalment). Ni cas.

	ISP	ERC	GISP	C’S
AVANÇ	SI	SI	NO	SI
INICIAL	NO	NO	NO	SI	C’S dóna el vot a un govern en minoria
PROVISIONAL	NO	NO	SI	SI

A la provisional: l’oposició vota en contra, menys GISP que canvia el sentit del seu vot. Ja dirà els “motius” d’aquest canvi. Substancialment el POUM no ha variat.

No acceptarem mai i denunciarem amb contundència les irregularitats, la falta de rigor i les mentides.

No incorporar al POUM l’informe que la comissió d’urbanisme va lliurar al Consell de Poble, mostra un menyspreu total pels ciutadans.

El govern es passa pel folre el procés de participació ciutadana: intolerable.

El conveni amb Pinsos Picart, es va votar 6h després de firmar-lo, sense temps per analitzar les compensacions. GISP, absent a la reunió, va parar el Ple per llegir el conveni?

Pagar un treball de mes de 150.000 € i no tenir cura de revisar i corregir, completar les fitxes i els errors abans de fer públic si som de Vallromanes o Girona.

S’ESCAMPA LA VERGONYA, A MÉS DE LA PUDOR, PEL MUNICIPI.

EN CLAU D'HUMOR: TOUR ISP

Un grup de turistes anglesos, amb les cares vermelles del sol, les camises “florejades”, la càmera penjada al coll, els seus pantalons curts i les xancletes amb mitjons, arriba a Sant Pere de Vilamajor per fer-hi una ruta turística.

La guia de l’expedició, Miss López, típica guia anglesa, blanca, tapada de dalt a baix, els ensenya el centre històric i els hi explica una mica les característiques dels edificis emblemàtics del poble.

En arribar a la zona de la Plaça de l’Ajuntament els fa cinc cèntims del que estan veient:

• La Fàbrica, afectada d’aluminosis, que s’enderrocarà perquè el govern NO té diners per arreglar un edifici ruïnós i sense interès històric, però “SI?” per fer una sala nova. Edifici no singular i històric sinó ruïnós.

• L’Ajuntament, que en un futur anirà a terra per construir-hi pisos a canvi.......???

• La fàbrica de pinsos, l’antiga indústria que fa pudor i causa molèsties, però s’està treballant per deslocalitzar, ja veurem quan i a quin preu.

• La Carpa, un muntatge que no sap com explica’ls-hi..., un nyap.

Finalment els porta a la zona on s’està fent el dinar popular i els “guiris” es posen molt contents quan veuen les birres i les paelles.

Començat el dinar apareix una parella reclamant a la guia turística que s’han quedat penjats a Lloret per un problema de contracte i falta de transparència en el mateix.

Un cop aclarit que s’havien confós d’agència de viatges decideixen treballar amb “Tour ISP“, que fa contractestransparents i clars.

Aquesta posada en escena i la paella de bolets, que era boníssima, ens va portar a aconseguir de nou el primer premi del concurs.

HO VAM PASSAR D’ALLÒ MÉS BÉ !!!!!.

Felicitem a la AVSPV per aquesta nova edició, que una vegada més, ens ha permès gaudir en companyia d’amics i veïns.

També felicitem a la resta de participants del concurs i les seves corresponents posades en escena, que ens van fer riure molt i cada any fan pujar un graó més la qualitat del concurs.

L'AJUNTAMENT DE SANT PERE NETEJA EL DÈFICIT???

Després de llegir a L’ACTUALITAT de 18/06 com explica l’alcalde de Sant Pere la liquidació del pressupost 2009 no podem estar-nos de fer uns aclariments. Diu arreu que ha reduït el dèficit en 500.000 euros,però com en tot sempre hi ha dues lectures, la del que exposa i la del que escolta.

En aquest cas qui exposa ho fa ràpid i sense gaire detalls, però el més greu és que se’n salta un d’important, tant important com 1.000.000 d’euros d’avançament del cànon de l’aigua demanat inicialment per quadrar el pressupost d’inversions (construcció de la nova sala polivalent), tot i que un ingrés corrent només és pot aplicar en despesa corrent. Finalment s’ha aplicat per reduir el romanent negatiu i passar així arrodonint de - 1.200.000 euros (tancament del 2008) a - 700.000 euros (liquidació pressupost 2009). Això vol dir que sense aquesta actuació ara estaríem en 1.700.000 euros en negatiu o dit d’altra manera en xifres absolutes haurien augmentat uns 500.000 euros el dèficit, quina SORPRESA!!, d’això se’n diu bona gestió.

Al pressupost 2010 no hi ha més avançaments de cànons però s’ha quadrat amb dos crèdits a llarg termini: un de 1.000.000 euros per eixugar el romanent negatiu de 2009 i un altre de 500.000 euros per inversions (nova sala polivalent).

Temes tant importants com el Pla Econòmic Financer que afecta dos anys de la següent legislatura (és a dir que per assolir els objectius es planifica l’economia municipal a tres anys vista),no van generar ni tan sols una reunió informativa amb els grups municipals de l’oposició abans del Ple.

No entenem com vol arribar el govern al consens en els temes importants amb aquesta actitud . S’omplen la boca de participació i ni tan sols compleixen amb la llei.

Vosaltres, ciutadans de Sant Pere, podeu escoltar amb les orelles ben obertes: des de el principi demanem el mateix, només TRANSPARÈNCIA.

UN CONSELL ATÍPIC ?

El dia 7/5/2010 es va celebrar un plenari del Consell de Poble. La sessió va ser extraordinària i forçada per l’AVSPV. Després de molts entrebancs i amb el suport d’un terç dels membres del Consell, la Associació de Veïns aconsegueix que el president finalment convoqués la reunió. Volien portar a debat un tema prou important per tothom : la construcció de la nova Sala Polivalent.

ISP, en línea amb la nostra política participativa, donà suport a l’AVSPV. No entrarem al detall del contingut de la sessió però si farem unes pinzellades:

El president no va fer arribar la documentació als membres del Consell. Només quatre entitats van passar per les oficines municipals on hi era a disposició per consultar-la. Nosaltres vam ser una d’aquestes entitats.

Només començar un membre il·luminat proposà que el públic no pugui parlar donat que era una sessió extraordinària.

Les explicacions de l’alcalde van ser per riure... o per plorar. Mitges veritats i mentides senceres:

“...el projecte inicial és va aprovar al Ple sense cap vot en contra...”. Però ISP ens vàrem abstenir aclarint les mancances que havíem trobat i és podien incorporar. No és va tenir en compte cap dels nostres suggeriments.

“...impossibilitat ?? de executar el projecte inicial de la sala polivalent...” Però no explica que ningú li ha fet reflexionar i rectificar sinó que la qüestió és que el pressupost 2010 no pot encabir una inversió de 2.400.000€ perquè la ràtio legal de l’endeutament no ho permet.

“...el nou projecte és bàsicament igual, només faltaria l’escenari i el garatge que tampoc soluciona cap problema d’aparcament...” I és clar, nosaltres no podem deixar de preguntar-nos, això val 1.000.000€?.Es evident que no. Al nou projecte li falten moltes més coses!. Tampoc diu que aquest projecte s’aprova amb el vot en contra de ISP i ERC. Així mateix GISP fa constar en acta que el seu vot és favorable sempre i quan el local també pugui ser un poliesportiu.

“...la Fàbrica no s’enderrocarà...” Però el cert és que al POUM aquesta zona canvia d’equipament públic a zona edificable.

La setmana següent vam rebre una carta de l’alcalde donant-nos les gràcies per la assistència al Consell on a més a més diu :“ Així mateix, en qualitat de membre assistent al plenari i donat lo atípic del seu desenvolupament i de les intervencions d’alguns ponents, que l’Ajuntament no va poder estudiar amb anterioritat, us farem arribar unes consideracions i prescripcions tècniques perquè les tingueu en compte.”

Te nassos que algú que s’ha passat pel folre el Consell , el seu reglament i les seves comissions consideri atípic el desenvolupament de la sessió.

ATÍPIC és que en més d’un any no s’hagi convocat el Consell, tot i que resta pendent la renovació de càrrecs d’entitats així com la vicepresidència o la borsa de voluntaris.

ATÍPIC és que la comissió d’urbanisme del Consell no tingui cap informació dels treballs del redactor del POUM en quant als canvis que segons l’Alcalde s’han produït i que no dubta en explicar en tertúlies de cafè i reunions amb diferents interlocutors.

ATÍPIC és que la comissió de cultura presentés un informe al Consell ara fa més d’un any i ningú sàpiga res.

ATÍPIC és que ISP presentés en temps i forma propostes per debatre a la sessió de Consell d’ara fa més d’un any i el document ni tant sols va arribar als membres. Entenem que les propostes no interessaven al president.

ATÍPIC és que per justificar la seva intenció de construir una nova sala polivalent carregui contra l’oposició dient que mai li hem demanat la rehabilitació dintre dels projectes dels Plans Zapatero. Es clar, com que cada vegada que fem alguna proposta l’estudia i la incorpora....(Els arguments per no incorporar es poden resumir en “... això no toca”)

ATÍPIC és que l’alcalde digui que la Fàbrica no s’enderrocarà, que l’espai serà d’us públic quan ningú ha vist encara cap modificació del POUM.

ATÍPIC es que expliqui en el Ple una modificació diferent que no es contempla en els plànols.

ATÍPIC es que s’intenti jugar amb els ciutadans dient mitges veritats o mentires senceres, canviant el criteri segons qui tens al davant. O potser això es TÍPIC d’aquest Alcalde i el seu govern?

SANT JORDI

ISP es suma a la diada, aportant un conte.

Aquest conte es obert i volem que tothom hi participi, per aquesta raó esperem les vostres aportacions.

"PONLE TÚ MISMO EL TITULO"

Había una vez,

En una remota aldea de cuyo nombre no quiero acordarme, situada en un entorno extraordinario donde cada noche salían las estrellas y por las mañanas cantaban los pájaros.

Esta aldea estaba bajo la soberanía de un hombre feudal rodeado de un sequito de colaboradores que por temer por sus vidas no le cuestionaban ninguna decisión ya que las consecuencias podían ser terribles, algún osado había intentado oponerse a sus decisiones y lo habían desterrado del lugar y colgado el cartel de persona no grata en la región.

Tenía como afán recaudar para según él mejorar el bienestar de la población.

En toda la comarca se vivían tiempos difíciles, a consecuencia del clima las tierras de cultivo no ofrecían el rendimiento deseado y la población apenas tenía comida para llevarse a la boca.

El afán recaudatorio del feudo estaba terminando con las pocas ganancias de los campesinos los cuales estaban cansados de trabajar de sol a sol para tener que repartir con el feudo y su sequito los pocos beneficios que podían tener, SI sabían y comprendían, que tenían que agradecer y recompensar al feudo por las tareas de seguridad, protección de sus viviendas, las negociaciones con aldeas cercanas para el abastecimiento de agua para las tierras y el mantenimiento de los caminos para poder desplazarse a vender sus frutos, en eso todos eran conscientes comprendían y aceptaban que de sus bolsillos saliera una parte de esos gastos.

Un día el feudo se ilumino y tuvo la gran idea de construir una casa para que los campesinos guardaran sus cultivos y así disponer de más sitio en sus hogares.

Una tarde en el saqueo de una Villa, se encontró con el conde de toda la región y le comento su idea, a este le pareció bien la idea e incluso le propuso en poner dinero de sus propias arcas para la construcción del almacén, pero puso como condición que en caso necesario él y todo sus fieles podrían disponer de la comida guardada en el almacén.

Al día siguiente mando reunir a todo el pueblo y les propuso la idea, a todo el mundo le parecía bien, tendrían un almacén …………………………………………………

CONTINUARÀ.................

LA QUIEBRA MUNICIPAL.

Article de la secció "Salida de emergencia" de la web de Cotizalia del 5 d'abril

Es evidente que en la gestión pública local se ha abusado de la fuente de ingresos que provenía de la actividad inmobiliaria. Fuente agotada y que dotaba de ingresos extraordinarios las arcas de los ayuntamientos de este país. Un canal de aportación que sólo se produce en fase económica expansiva, que en ciclos de cuatro años es fácilmente identificable en su contexto, pero que cuando ésta se produce durante mucho tiempo seguido se acaba pervirtiendo su origen y sus funciones. Muchos ayuntamientos se han olvidado de que esos ingresos extraordinarios eran cíclicos puesto que muchos alcaldes y concejales, de hecho, nunca conocieron otro modelo de financiación que no fuera ese.

Si esos ingresos extraordinarios se han utilizado para sufragar gasto corriente puesto que muchos de los responsables de las arcas municipales ya no diferenciaban lo extraordinario de lo ordinario. Esa burbuja de ingresos extraordinarios que provienen de las plusvalías y los impuestos derivados a la actividad inmobiliaria y de la construcción explotó hace un par de años y ahora se evidencian sus efectos.

Al igual que los miembros de una familia que aportan un capital extraordinario (por horas extras) al conjunto del núcleo, este no lo pueden disponer para gastos recurrentes indefinidamente, los ayuntamientos tampoco pueden. La familia que convierte en valor ordinario unos ingresos que puede que dejen de obtenerse quiebra tarde o temprano, los municipios también. Últimamente escuchamos casos de que eso es así, pero la gran mayoría de alcaldes evitan comprometerse y eluden la realidad. El comportamiento como si esto no fuera con ellos es una irresponsabilidad que arrastra a demasiada gente "inocente". Hay muchos concejales de hacienda y alcaldes que consideran que "a ellos no les puede pasar", que la crisis flota pero no les puede afectar dramáticamente a sus corporaciones.

Algunos técnicos que conozco en ayuntamientos importantes me comentan que tiene muchos problemas para hacer entender a sus responsables políticos la gravedad de la situación. Cuentan que parece como si no detectaran el acantilado, como si la crisis no fuera con ellos. Incluso confiesan que en muchos casos se están dopando conscientemente los balances previstos. Se incorporan gastos sobre obras o proyectos y gastos corrientes de funcionamiento a sabiendas que los ingresos que garantizarían el pago están inflados muy por encima de lo sabido o está previsto ingresar. Es decir, la burbuja presupuestaria, la más tonta y breve de todas las burbujas, explosionará en muy poco tiempo en aquellas poblaciones donde se disponen gastos basados en presupuestos que no se podrán aportar nunca.

El nivel de la política en este país es de todos sabido: indigencia intelectual por todas partes. Si le das una patada a una piedra, de debajo salen diez inútiles dedicados a la política corriendo en todas direcciones. Hay muchísimas cucarachas ejerciendo de concejal. El valor de la chapa y el salvoconducto para aparcar donde quieran concede pretensiones a personas que en la vida civil tendrían serios problemas para comer cada día. Esos son los que ahora exigen a los funcionarios locales que arreglen sus entuertos. Se de buena fuente que muchos técnicos andan desconsolados pues las órdenes, tras advertir a sus superiores políticos la incapacidad para ingresar lo previsto, son de "arréglalo, tú sabrás como".

La verdad es tóxica y tiene color marrón. La inmensa mayoría de los alcaldes de este país no recortaron un duro en sus presupuestos y ahora se dan cuenta del drama. Los técnicos no podrán inventar dinero inexistente y poco a poco las quiebras municipales se irán sucediendo. El remedio a esas fallidas será la retirada indiscriminada de servicios públicos locales. Algunos casos serán especialmente duros pues gran parte de los ingresos extraordinarios de estos últimos años estaban destinados a integración social y valores de convivencia. Pinta mal en ese sentido. Otro es el de las miles de empresas privadas que dependen de contratos recurrentes con la administración local, estos dejarán de cobrar y, en su defecto, de trabajar. Nadie está analizando el coste en ocupación que va a suponer dicho agujero local.

A finales de este año las nóminas de los trabajadores municipales estarán en franco peligro. Fundamentalmente por un motivo técnico. En este país un buen número de municipios aplicaban al capítulo I una póliza de crédito que muchos no lograrán renovar en el cuarto trimestre cuando la mayoría disponen de esta herramienta. El motivo es claro, el riesgo de impago será muy alto.

Por lo tanto, los ayuntamientos, diputaciones y consejos comarcales deben adaptarse a la difícil situación que van a vivir y están viviendo. Deben olvidarse de esos ingresos que no volverán en años. La economía no se recuperará en tiempo, los ingresos por impuestos inmobiliarios y de la construcción serán piezas de museo y las transferencias del Estado no se irán engordando hasta dentro de un lustro cuando los impuestos de sociedades y otros se recuperen. La mayoría de impuestos dependen del consumo y de los beneficio de las empresas que llevan más de 2 años cayendo y eso repercutirá en las transferencias de los próximos años todavía. Es decir, van a tener que asumir la situación real a corto y a medio plazo.

El principal elemento que va a diferenciar la convivencia en los próximos meses va a ser el de la vigilancia ciudadana.Esos juicios populares a la política local que obligarán a los políticos a "informar" porque cortan un servicio o gastan en otro puesto que con tan poco dinero todo no se podrá hacer. Será muy complicado justificar cuando se hace un evento y se deja de subvencionar otro. Al tiempo. Además será muy difícil ocultar realidades como ahora que sabemos que algunos municipios no pagan la recogida de basura por incapacidad financiera. Deben saber que hay grandes ciudades que hace más de medio año que no pagan sus obligaciones con algunas concesionarias. ¿Quién pagará eso? A la larga los impuestos con los que nos crujirán a todos. Por primera vez en la historia reciente los ayuntamientos no podrán endeudarse, ni tampoco podrán ser rescatados por nadie puesto que el estado y las autonomías también tendrán su sarampión público por culpa de una deuda de no retorno.

Tengo ganas de ver a muchos alcaldes explicando que servicios van a recortar y porque. Estoy impaciente para ver como piensan definir una situación económica empobrecida en términos municipales. Quiero ver como los ciudadanos examinan los gastos superfluos y exigen otros más estratégicos. Los ayuntamientos deberán explicar a los ciudadanos el problema, la caída de servicios y el aumento de impuestos. Se acabó la fiesta municipal definitivamente. Ha llegado el momento de los buenos gestores, el de los que asumen la realidad, la transmiten y ejecutan estratégicamente un modelo de salida de todo este barrizal.

No todo será malo. En muchos casos, la estrechez resultante provocará que algunos servicios que hasta la fecha se hacían sin mesura, deban adaptarse a los nuevos y gélidos tiempos. Las corporaciones municipales que quieran apostar por un valor en el servicio público deberán modificar sus objetivos si estos son faraónicos o desmedidos. Procurarán, los que puedan, atender exactamente a las necesidades de sus vecinos. El entendimiento por mancomunidades será uno de los efectos inmediatos a esta nueva situación. Algunas poblaciones que ahora no puedan afrontar la construcción, por ejemplo, de un polideportivo de según que dimensiones o coste de mantenimiento, podrán asociarse con otras para afrontar el proyecto con garantías de uso y equilibrio económico. Esto es diferente, duro y poco electoral pero no habrá otro remedio. Lo bueno que conlleva es que el dinero público deba invertirse de un modo mucho más eficiente.

Como en otros factores, esta crisis que el stablishment sigue queriendo relativizar, es de tal envergadura que permite afrontar cambios extraordinarios. Es tan difícil el escenario que no quedan muchas opciones. La parte mala sigue siendo el sufrimiento de muchos, la buena que, al no haber más remedio, estamos ante una de las metamorfosis gigantesca de la gestión pública y de su control. Me gusta pensar que será así.

ALT ENDEUTAMENT = GESTIÓ IRRESPONSABLE.

(Article per la revista "La Clau de Vilamajor" nº 19, que ja veurem quan sortirà!!!)

Aricle lliurat dins del termini marcat, el passat dia 10 de febrer del 2010.

"Sant Pere també està en el mapa de la crisi general amb 298 aturats i se situa per sobre de la mitja d’atur comarcal, xifres del Departament de Treball a gener/2010.

Aquests veïns i tots els demés estarem encantats quan ens arribin els impostos municipals i comprovem la pujada que govern i GISP van aprovar per aquest 2010.

Potser així reduïm el dèficit!! o podem deure també... els nous fanals de l’entrada al nucli!!

Fem anàlisi:

Al arribar I-ERC al govern (2003-2007), el dèficit que deixava CiU era de més de 800.000 €. Va caldre tota una legislatura per reduir-lo al voltant de 30.000 €.

Evidentment com que no es varen fer obres faraòniques, se’ns va tatxar d’immobilistes.

És el que té la gestió responsable... no es veu, ni ven.

La “responsabilitat” de la nova legislatura:

El 2007 amb sis mesos de nova gestió. “liderada per CiU”, per fer evidents els 100 dies de govern, s’acaba amb un dèficit de 325.000€.

L’exercici 2008 es tanca amb un dèficit acumulat de 1.144.244 €, per no fer un pressupost real, motiu entre d’altres de la sortida de ISP del govern.

Al final de la legislatura, després de tancar el 2009, 2010 i mig 2011, fent la nova fàbrica i altres obres faraòniques,

QUANT SUMARÀ EL DÈFICIT?

Tu tens la paraula!!!"